We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Motius

by el Diluvi

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Amor tèxtil 02:55
Lletra: Andreu Ferre Música: David Payà Col·laboració: David Rosell Paraules sense sentit: jaqueta, maleta, caixó i coixí. Mots perduts pel camí, paraules d’amor tèxtil. Armari amb versos que no he escrit: llacet, pitet i el petit jupetí. Costumari de lletres compartit, drecera directa a l’arc de Sant Martí. Paraules sense sentit: jaqueta, maleta, caixó i coixí. Mots perduts pel camí, armari amb versos que no he escrit. La roba que et poses quan jo t’he vist; les calces, la falda i el teu abric; aquella que et lleves quan ve la nit; aquella que et mires davant l’espill. Allò que ens queda si estem al llit: peücs, arracades i algun calcetí. Despullant-me nua amb el teu dit, imatges d'un llenç del Dalí. Paraules sense sentit: jaqueta, maleta, caixó i coixí. Mots perduts pel camí, armari amb versos que no he escrit. Paraules sense sentit: jaqueta, maleta, caixó i coixí. Mots perduts pel camí, paraules d’amor tèxtil, armari amb versos que no he escrit.
2.
Motius 04:17
Lletra: Jordi Bernabeu Música: Miquel Garcia i David Payà Per estimar a qui vindrà, per passar la nit en blanc, per a despertar, per a deixar de ser, per a seguir amant, per tirar endavant, per a no deixar-se vèncer. Motius que em porten cap a llocs absurds i inhòspits. Motius amb motius per sentir-nos vius. Perquè m'impulsen i li donen sentit a l'existència que em rosega per dins. Motius per seguir, motius per tenir motius. Motius per a estar dispost a lluitar, per cridar amb motius. Motius per seguir, motius per tenir motius. Motius per a estar dispost a lluitar, per cridar amb motius. Per construir, per a aconseguir antigues llibertats, per a somniar, per a tornar a ser un poble amb dignitat, per a seguir lluitant, per a tornar a vèncer. Motius que em porten cap a llocs absurds i inhòspits. Motius amb motius per la terra on vius. Motius per seguir, motius per tenir motius. Motius per a estar dispost a lluitar, per cridar amb motius.
3.
Lletra: Jordi Bernabeu Música: El Diluvi Brinde quan ix el sol amb el vi de riure que em lleva la son. Passege pels núvols sense pluja, l'onada de riure que em fa alçar el vol. Quin goig, les petites coses! Del viatge del viure, jo en faig una festa. Dibuixe i sóc l'ombra i la llum, al paisatge dels somnis no cap la tempesta. Òbric finestres que arriben al cor, deixe entrar l'aire, que entre amb alegria. Arranque d'arrel els problemes del cel, no deixe a cap ombra que amargue el meu dia. Brinde quan ix el sol amb el vi de riure que em lleva la son. Passege pels núvols sense pluja, l'onada de riure que em fa alçar el vol. Passege rodejat dels arbres que es despullen a la tardor, que amb les seues nues branques m'acaricien, em donen calor. Somric tranquil vivint el meu dia: de casa al treball, del treball a la taverna. La lluna em mira i em deixa dormir: és de nit i el sol encara m'enlluerna. Brinde quan ix el sol amb el vi de riure que em lleva la son. Passege pels núvols sense pluja, l'onada de riure que em fa alçar el vol.
4.
Lletra i Música: Ovidi Montllor Arranjaments: El Diluvi Tancat a casa la major part del temps, no sóc amant de llepar. No tinc déus, ni pensaments de trobar-me en tal cas. Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus. El meu treball el demostre com puc i tant com puc em done tot a ell. Millor, pitjor, el judici ja és vostre i amb l'ofici arribaré a ser vell. Llavors veurem quina retribució em tocarà en tant que jubilat. Si dic això és perquè, com he dit, no sóc amant de llepar un sol dit. Jo sé que vaig amb les meues cançons saltant històries, saltant situacions. Ara dic groc i després passe al verd, sé que és difícil seguir-me l'explicat. Per tant, per tots, em vaig a presentar: jo ací explique a la meua manera uns fets, un temps, una estima, una idea: jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso. Per a uns pollet, per a altres una fera. Com bé veureu, no arribe a l'u seixanta. Si, com he dit al bell començament, sóc dels qui resta a casa el major temps, no és pas per boig ni per sentir-me estrany, és pel dubte, i dubte molt companys: Quina és la porta que s'obre sense pany? Quantes persones et reben sense engany? Quants parlen d'ells dient que de tu parlen? Quants m'estaran posant en dubte ara? Doncs repetesc: jo parle del meu temps, estime el viure ja d'un colp per a tothom. Tinc un partit i una ideologia, dic el que dic sense cap covardia, però també sé el preu de tot això: més tard o d'hora m'arribarà sentència. Car no interessa qui no llepa amb paciència. M'aïllaran dient que m'he aïllat, diran o diuen que ja sóc acabat. No pense pas donar-me per guanyat. Mentrestant jo no m'empasse la porga d'aquells que creuen que tot està tan clar. Respecte això amb tot el meu respecte, admire artistes, admire comediants. Però jo sóc jo, i no em puc deslligar, de mi mateix poc més puc explicar: Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso. Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso. Som els artistes: el cantant, el pallasso.
5.
Lletra: Andreu Ferre Música: David Payà Col·laboració: Cesk Freixas i Jaume Rico (Guitarra Solista) No torna qui marxa amb pensament de llunyania, no es dibuixen somriures entre llàgrimes, no es reben carícies dolces a kilòmetres. No torna qui marxa amb pensament de llunyania. No és dolç el gust d'aquell últim cafè, no calfen les mans les tasses de te, no tenen prou sucre els petits saquets. No és dolç el gust d'aquell últim cafè. Crònica d'una mort anunciada, la de l'amant, l'amada. Crònica d'una mort anunciada, d'una llum apagada. No tinc gens de pressa per arribar, ningú m'espera; no vull més viatges entre prestatges plens de pàgines; no hi ha més papers que ofeguen les meues cabòries. No tinc gens de pressa per arribar, ningú m'espera. No és dolç el gust d'aquell últim cafè, no calfen les mans les tasses de te, no tenen prou sucre els petits saquets. No és dolç el gust d'aquell últim cafè. Crònica d'una mort anunciada, la de l'amant, l'amada. Crònica d'una mort anunciada, d'una llum apagada. Els fets del ahir que hui no deixen que hi haja un demà. El "no sé"que primer és un "no" i acaba sent "sí", que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi, que està en espera, no ha començat i mai acabarà. Els fets del ahir que hui no deixen que hi haja un demà. El "no sé"que primer és un "no" i acaba sent "sí", que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi, que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi, que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi, que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi.
6.
Títol original: Als bons amics (Cuca i Toti) per peteneres Lletra: Ovidi Montllor Música: El Diluvi Passa i sona i ressona, el temps té un so especial que quan passa desentona i t'emprenya i et fa mal. El temps té un so especial que t'emprenya i et fa mal. Passa el temps, passen les coses, i prisa el trist passat, i no arriba el temps novell. Mentrestant vaig fent-me vell, mentrestant vaig fent-me vell i no arriba el temps novell. Però si em faig vell no importa, m'importa una veritat i la busque amb pic i pala, com un tresor amagat. Picaré fins al comiat! Picaré fins al comiat! Sóc al món! S'ha de notar! I un cop s'acabe la rifa que la vida m'ha donat, si és possible sota terra faré crits de llibertat. Entre cucs i terra i fusta faré crits de llibertat. La mort no m'esborrarà!
7.
Dents de foc 03:39
Lletra: Andreu Ferre Música: El Diluvi Col·laboració: Meritxell Gené Dents de foc cremen ràpid, lluiten per arribar primer. Dents de foc cremen ràpid nodrint-se del vent per créixer. Dents de foc, dimoni roig, malèvol càstig del goig. Nit sense alba de matí. Ai! Ai! Ai! Com sagna la nit! Dents de foc cremen ràpid, lluiten per regnar el futur. Dents de foc cremen ràpid nodrint-se d'un bosc prematur. Dents de foc, colpegen fort, malèvol destí de mort. Amb el foc la lluna és alta, m'abraça sola pels carrers. Respire sobre brases d'aigua, una pols de llum m'ha escocellat la veu. Nit sense alba de matí. Ai! Ai! Ai! Com sagna la nit! Dents de foc cremen ràpid, lluiten per creuar el camí. Dents de foc cremen ràpid nodrint-se de tot el que hem vist. Dents de foc, la fi del món, malèvola llar que el fon. Amb el foc la lluna és alta, m'abraça sola pels carrers. Respire sobre brases d'aigua, una pols de llum m'ha escocellat la veu. Nit sense alba de matí. Ai! Ai! Ai! Com sagna la nit!
8.
Va com va 04:30
Lletra i música: Ovidi Montllor Arranjaments: Miquel Garcia, David Payà i Dani Garcia A tu t'emprenya molt que jo et tingui mania. Va com va. A mi m'emprenya molt que tu vagis fent cria. Va com va. A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: "Tu calla." Va com va. I jo no vull callar mentre tu tens la tralla. Va com va. Va com va. A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma. Va com va. A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma. Va com va. A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida. Va com va. A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida. Va com va. Va com va. Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou. Va com va. I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou. Va com va. Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient el "va com va", pensa que sols diré fins que més no podré: Va com vull, com volem. Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient el "va com va", pensa que sols diré fins que més no podré: Va com vull, com volem.
9.
Lletra i Música: David Payà Vull una vida dins la mar amb un sostre d'espuma i parets de sal. Vull una vida on les ones ens porten llarg, on la brisa ens incite a continuar. Vull una vida dins la mar i baixar cada nit a l'infern per trobar el caliu. Vull una vida dins la mar i sentir a les nits de l'hivern l'abraç de l'estiu. Vull una vida dins la mar, trepitjar junts el no-res, sentir-nos vius. Vull una vida dins la mar: una vida de sal, de calfreds, una vida de mar, una vida de peix. Vull una vida dins la mar, tindre una barca amb un fanal, que la mar on vaig és fosca, és l'abric del delit. Si em pose nerviós la barca s'enfonsa i li perd el fil. Se'm desnuga la barca, no puc tornar. Vull una vida dins la mar i baixar cada nit a l'infern per trobar el caliu. Vull una vida dins la mar i sentir a les nits de l'hivern l'abraç de l'estiu. Vull una vida dins la mar, trepitjar junts el no-res, sentir-nos vius. Vull una vida dins la mar: una vida de sal, de calfreds, una vida de mar, una vida de peix. Vull una vida dins la mar, sentir els nostres cossos com vinguérem al món, viure la mar dins de tu, sirena, que en cada batec la mar ens espente, pell contra pell, entre imatges rompudes, sota cap estel. Vull una vida dins la mar i baixar cada nit a l'infern per trobar el caliu. Vull una vida dins la mar i sentir a les nits de l'hivern l'abraç de l'estiu. Vull una vida dins la mar, trepitjar junts el no-res, sentir-nos vius. Vull una vida dins la mar, no ser nàufrag de cap vaixell i com sé que es besa et besaré.
10.
Lletra: Tòfol Cabeza Melodies tradicionals arranjades per David Payà i Tòfol Cabeza Col·laboració: Diana de la Torre (veu, tambora i guacharaca) En la presó de Tibi trenta tres presos hi han i els trenta tres que havien tragueren la cançó. Els llauradors del terme escoltant la cançó alçaren les corbelles, pararen en redó: "Això que canteu presos mos ha donat valor per batre la injustícia i defendre el nostre honor: 'Volem un país lliure on lladres i llepons no estiguen al carrer sinó dins la presó. A la llei són impunes, creuen que el poble dorm, diuen que és democràcia i no és democràcia no.'" "Pareu l'orella, infames, perquè ara ja en som molts el sistema s'acaba ve la revolució." I ací acaba la història de Tibi i la presó on sobraven molts presos i faltaven corruptes, polítics i borbons.

about

Aquest disc ha sigut composat en línees generals del Novembre
de 2013 al Març de 2014 al Matadero (Castalla).
Totes les lletres, músiques i arranjaments són de El Diluvi, excepte:
Va com va, Autocrítica i Crítica - Lletra i Música d'Ovidi Montllor
Als bons amics (Toti i Cuca) per peteneres - Lletra d'Ovidi Montllor

La preproducció va ser realitzada per David Payà i David Rosell els mesos de Febrer i Març. La Producció, PostProducció i enregistrament han sigut "cosa" de David Rosell i "el Taxa" durant la primera quinzena d'Abril al Sótano Estudio de Castalla i el primer cap de setmana de Maig als estudis Can Padaler d'Artés.

Aquest disc ha sigut finançat amb la col·laboració de tots els mecenes que heu fet possible el Verkami.

Donar gràcies sobretot a la paciència i comprensió de les nostre famílies, companys i companyes, amics i amigues durant aquests mesos de feina i distància.
Moltes Gràcies.

També gràcies a tu per escoltar aquest disc i per llegir aquestes línies.

credits

released June 6, 2014

Col·laboracions:

Cesk Freixas - Veu a Crònica d'una mort anunciada
Meritxell Gené - Veu a Dents de Foc
Diana de la Torre - Veu, Tambora i Guacharaca
a la Presó de Tibi
Jaume Rico: Guitarra a Crònica d'una mort anunciada
David Rosell: Veu a Amor Tèxtil
Pasqu Mugroman: Ens va deixar el seu baix per gravar

license

tags

about

Música de Telers Valencian Community, Spain

Segell discogràfic que neix de la bonica experiència que va suposar el CD recopilatori per a Enderrock i posterior espectacle audiovisual al 2011. Artistes de diferents estils però amb molts punts en comú, sobretot, la seua procedència, de la ciutat d'Alcoi i de les comarques interiors del País Valencià, i una particular manera d'entendre la música i el món que ens envolta. ... more

contact / help

Contact Música de Telers

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Motius, you may also like: